El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital. Per Raine Koskimaa.

Després de llegir l'article de Raine Koskimaa, el primer que em ve a la ment per comentar és que ni jo mateix he entés algunes de les referències i conceptes que ell explica com les edicions literàries amb hipertext o l'escriptura per als mitjans digitals, no sé que em vol dir quan parla de textos generats o textos que utilitzen teconologies agents. segurament entendre estos conceptes significaria formar part d'eixa clasificació que anuncia ell quan divideix a les persones en cuatre grups.
1- les ben equipades tant amb capacitats de lectura i escriptura com amb alfabetització digital
2- les competents en el camp de la lectura i la escriptura
3- les competents en el camp de la lectura i l'escriptura
4- les competents en alfabetització digital
i finalment, les que no seran competents en cap dels dos camps.

Evidentment,jo seria una de les grans incompetents en l'alfabetització digital.

l'ensenyament de la literatura, des del meu punt de vista, pasa primer per conectar emocionalment amb la persona que tenim davant i trasnmetre-li el nostre entusiasme per les paraules. això ho fan els gran comunicadors i seria important que nosaltres, a més d'aprendre totes les eines que ens proporciona el món ciber en el que vivim, forem capaços d'utilitzar les altres eines que no están a la red pero sí dins del ser humà per a crear futurs amants de les lletres: l'empatia, la estimulació de sentiments, conectar amb les emocions i una vegada conseguim tot això, o paralelament ( no té per què ser incompatible)ensenyar literatura en el món digital. que l'alfabetització no solament siga a nivell de internautes.

xerrada Laura Borràs

el passat dissabte 10 de novembre a la seu de l'institut "Rei en Jaume" vam asistir a la xerrada que la catedràtica de literatura a la UOC, Laura Borràs ens va oferir. De l'entusiasme de la ponent per la màgia de les paraules i l'adicció a les lletres no hi ha cap dubte. De fet, després d'aquella exposició sols tenía ganes de sortir de la clase, agafar el cotxe cap a Ontinyent, aparcar davant de la porta de la biblioteca, fer-me un café amb llet de la màquina Vending La Vall que presideix el primer pis i dir-li al bibliotecari: - per favor, deixam les claus que avui no tindré prou amb el vostre horari d'apertura.

Sembla exagerat açò que vos conte però és ben cert.

Però tot no va ser així de meravellós. Més enllà de les referències literàries emergia el món de la tecnologia, un món desconegut per a mi, tan desconegut que em vaig identificar amb aquell monjo del video que no sabia com es passaven les fulles d'aquell llibre i en vam venir ganes de tancar-me en un convent, amagar el cap sota el ala i fer com que allò, l'internet, els blocs, era part d'un món impur i traïdor de les pàgines escrites. Tot un error de comptes si no haguera fet aquest curs i no haguera vist les possibilitats de les ferramentes internautes.

os recomane que visiteu aquest enllaç: aci